Activitats

     1.    Què es pot aconseguir llegint?

Aprendre a entendre com es la vida, aprendre a escriure, a raonar. Aixina aprenem a fer les coses per nosaltres mateixos, per interès no esperant a que ens facen les coses.

     2.    Com es pot practicar la bona lectura?

    Llegint el que vullgues sense obligar-te, busca un lloc agradable i tranquil i fes-ho teu i associa el descans amb la lectura.

     3.    Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
Llegint, anant a les fires del llibre, demanar recomanacions a altres mestres, a familiars, cosins, pares, germans. Mai seràs un bon mestre si no escoltes a la resta de la gent.

     4.    En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
Coincideixen en els mateixos temes, però s’utilitza un llenguatge més senzill, amb menys elements lingüístics per entendre millor, més o menys imatges i llenguatge menys o més culte amb més o menys cultismes segons l’edat.

     5.    Quina peculiaritat té el lector infantil?
La peculiaritat que tenen els més menuts es llegir llibres sobre fantasia, coses que li facen somiar.

6.    Què els agrada més llegir als xiquets?
Llibres de fantasia, on no hi haja preocupacions, un món de màgia i imaginació.

     7.    La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
El més important es gaudir de la lectura i entendre que és el que ens està explicant l’historia.

    8.    Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?
El transfons psicològic que li dona el autor. Perquè hi ha de comprendre la lectura i la manera que conta el llibre el propi autor, tenint en compte els seus sentiments. 

      9.Com s’adquireix la competència literària?

      Etendre i gaudir del llibre que l'autor ens exposa.  
    10.  Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
 Si parlem de llegir i que ens escolten trobe que la animació lectora és animar als xiquets a imaginar o a participar al relat  amb activitats que li donen ganes de gaudir amb la lectura.

      

      11.S'ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?

No, perquè la violència és un factor molt important que es troba present a la nostra societat, societat a la que anem apreparar als nostres fills i filles

n

      12.   Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
Contes de fades: Transmeten un missatge, però els protagonistes son essers fantàstics 
Contes mitològics: Conten una historia que està relacionada amb la mitologia i totes aquestes histories giren entorn a Deus o deesses.
Faules: Transmeten un missatge, però els protagonistes son animals.

      13.  En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
Als contes popular de Perrault són narracions per a xiquets, en els quals apareix un món fantàstic de fades, ogres i personatges malvats. Però aquest contes tenen una lectura atenta i penetrant que descobreix en ells experiències humanes profundes que constitueixen una expressió molt forta de la lògica de la natura i, per tant, amb un gran poder formatiu.
Per altra banda als contes de Grimm van tindre el seu mèrit per saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.
A més, els contes dels germans Grimm han estat recollits de narracions orals i formen una antologia de contes de fades, faules, farses rústiques i al·legories religioses. Contrastats amb la fantasia extravagant dels contes de fades poètics, les històries de la seva col·lecció estaven dirigides a comunicar el sentiment, la imaginació i les creences de la gent a través dels segles o reproduir les paraules i maneres dels contacontes .

      14.  Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.

               Al final els contes tenen una finalitat que faça entendre al lector perquè serveix l’historia que s'acaba de contar.
              Per exemple el conte "La tortuga y la liebre" te l'objectiu de fer arribar als xiquets que no es deu de jutjar un llibre per la portada i que si est despistes la cosa acabarà malament.

      

   Classe a la biblioteca

Un dia vam fer una classe a la terrassa de la biblioteca Maria Moliner, un lloc on mai havíem donat classe, però que per als alumnes era diferent.

Aquest dia el vam dedicar per a parlar de diferents àlbums il·lustrats, comentant les seues portades i contraportades si eran cridaben la atenció per a l'alumnat.

I després, la segona part de la classe, la nostra mestra Pilar ens va manar com a tasca, buscar diferents autors (Quino, Paco Roca, Ana Miralles, Paula Bonet o Hugo Prat) dins de la biblioteca.


No vaig emprar molt de temps, als cinc minuts ja en tenia un.

   

1